"...el drama del desencantado que se arrojó a la calle desde el décimo piso, y a medida que caía iba viendo a través de las ventanas la intimidad de sus vecinos, las pequeñas tragedias domésticas, los amores furtivos, los breves instantes de felicidad, cuyas noticias no habían llegado nunca hasta la escalera común, de modo que en el instante de reventarse contra el pavimento de la calle había cambiado por completo su concepción del mundo, y había llegado a la conclusión de que aquella vida que abandonaba para siempre por la puerta falsa valía la pena de ser vivida."
García Márquez
10 comentarios:
¡Voto a Bríos que sí!
nán:
votemos, pues.
Ostres, que dur!! quants cops ens n'adonem de les coses importants quan ja no hi som a temps de vire-les. Aquest relat hauria de ser entregat juntament amb la partida de neixement de cadascú i de lectura obligatòria, almenys, un cop per setmana durant tota la vida del món mundial.
volia escriure viure-les, no vire-les.Sorry.
Mercè:
M'agrada, i molt, la idea que aquest microrrelat s'hauria d'entregar amb la partida de naixement. Oi tant!
MISS TOTEM
Mireu que soc més aviat positiva i no sé per que a mi aquest relat m'ha deixat més aviat un mal sabor a la boca......Deixeu que us expliqui el perquè.
Pel personatge del text, valia realment la pena viure aquella vida ? Aquella vida que recordem l’havia dut a tirar-se per la finestra.... Per què jo em demano : pel sol fet de que ens han donat la vida, estem obligats moralment i per respecte a la gent que ens envolta a viure-la ? Val la pena viure si és per mal viure ? En el fons quan algú marxa per la “puerta falsa” el que ens desespera no és que s’hagin mort sinó que ens hagin deixat !!! Pur egoisme.... El personatge havia tingut centenars d’ocasions per adonar-se’n de que la vida tenia també coses bones i raons suficients per continuar sent viscuda. Si la vida no el va saber seduir no és durant el fatídic descens que ho hauria fet.
Per què ell no estava fet per AQUESTA vida.
D’altres potser tampoc ho estan però s’acomoden.
Aquest relat si que s'hauria d'entregar amb la partida de naixement esta clar..... No per dir tan donat la vida i l'has de viure que et sedueixi o no. Pero si per dir has nascut lliure, la vida sempre té coses bones i d'altres mes dolentes pero si no et sedueix pots escullir de fer lo que et sembla amb ella. Ningu sap quina vida va tindre aquest desencantat, ningu l'ha d'obligar'li a viure.
El personatge del text te el valor de dir no vull aquesta vida, prefereixo agafar la puerta falsa. Trobo que es tan coratjós com lluitar per viure
Tant valor té qui agafa la porta falsa per deixar de viure com qui viu la vida amb la intensitat que mereix ser viscuda. No en té, de valor, aquell que es passa l'existència queixant-se de com n'és de dur viure ni el que s'amaga darrera la cara que diu "tot és meravellós". És valent qui s'enfronta cada dia al repte de prendre's el món i el temps amb sentit de l'humor i empenta per ser feliç.
Mercè estic d'acord amb tu. Pero realmente quantes persones saben aprofitar al 100% la seva vida. Molt poc i gairbe ningu perque l'home sap lo que te nomes quan l'ho ha perdut o quan esta a punt d'ho perdre tot.
Nomes tenim una vida, cadascun la viu com pot, pero tots la vuldria'm viure felicos !!!
:)
Publicar un comentario