viernes, 20 de julio de 2007

REGALO DE FIN DE SEMANA


¿Un regalo? Pues sí. ¿Y de qué se trata? Pues de un cuento breve de Pere Calders, que dice:


-Tu hi creus en les paraules definitives?

-Què vols dir?

-Vull dir quan s'arriba en aquell moment solemne en el qual un dels membres de la parella declara a l'altre: "Ara és l'hora de parlar d'allò que m'he callat sempre!"

Els dos amics es van quedar silenciosos, fins que un d'ells reprengué la conversa:

-No. No hi crec. Callar no és mai sobrer, sobretot a mesura que posem anys. Si algú ha aguantat fins "aleshores", és una imprudència jugar-s'ho tot en una de les cartes de la conversa...

-I doncs? Què faries tu?

-Si la cosa fos tan greu, me n'aniria sense donar cops de porta. I saps per què?

-No.

-Doncs perquè em faria molta por haver d'escoltar allò que l'altre, amb tota seguretat, també callava.


Y para seguir leyendo textos magníficos, os recomiendo una breve novela epistolar de Natalia Ginzburg, Querido Miguel -recuperada hace poco por Acantilado- y un libro de breves ensayos de la misma autora, recuperado por la misma editorial: Las pequeñas virtudes.


Buen fin de semana.

4 comentarios:

phoenix_vulcanno dijo...

Em recorda a alguns textos de l'Empar Moliné ("T'estimo si he begut", p.ex.), menys mordaç, però :P
Q

FLAVIA COMPANY dijo...

Tots tenim qui copiar, imitar, recordar...

inmaculada dijo...

Lo mejor que puede hacerse después de guardar silencio es "tratar de comprender".
De "La decisión de Sophie"

FLAVIA COMPANY dijo...

Muy bueno, Inma. Muy bueno y muy aconsejable.