REGALO DE FIN DE SEMANA

¿Un regalo? Pues sí. ¿Y de qué se trata? Pues de un cuento breve de Pere Calders, que dice:

-Tu hi creus en les paraules definitives?

-Què vols dir?

-Vull dir quan s'arriba en aquell moment solemne en el qual un dels membres de la parella declara a l'altre: "Ara és l'hora de parlar d'allò que m'he callat sempre!"

Els dos amics es van quedar silenciosos, fins que un d'ells reprengué la conversa:

-No. No hi crec. Callar no és mai sobrer, sobretot a mesura que posem anys. Si algú ha aguantat fins "aleshores", és una imprudència jugar-s'ho tot en una de les cartes de la conversa...

-I doncs? Què faries tu?

-Si la cosa fos tan greu, me n'aniria sense donar cops de porta. I saps per què?

-No.

-Doncs perquè em faria molta por haver d'escoltar allò que l'altre, amb tota seguretat, també callava.

Y para seguir leyendo textos magníficos, os recomiendo una breve novela epistolar de Natalia Ginzburg, Querido Miguel -recuperada hace poco por Acantilado- y un libro de breves ensayos de la misma autora, recuperado por la misma editorial: Las pequeñas virtudes.

Buen fin de semana.