sábado, 12 de marzo de 2016

HARU. Novela de vida. Editorial Catedral.

ESTÁIS TODXS INVITADXS A LA PRESENTACIÓN DE HARU, EL JUEVES 31 DE MARZO, A LAS 19.30H, EN LA CASA DEL TÍBET DE BARCELONA. CALLE ROSSELLÓ, 181.  OS ESPERO.
Esta foto me la hizo Jokin Moya. :-) Patente de Corsario.

Haru ha iniciado su andadura y ya son varios los periodistas que se han interesado por su historia y me han entrevistado para contar qué significa, qué lugar ocupa, hacia dónde camina.
Haru es la novela. 
Haru es la protagonista.
Haru somos todos.

Algunos de los primeros enlaces a las distintas reseñas o entrevistas que van apareciendo. Desde aquí doy las gracias a quienes ofrecen a Haru un lugar desde el que mostrarse para llegar a quienes la buscan. 

http://www.todoliteratura.es/noticia/9962/actualidad/haru-de-flavia-company.-cada-dia-es-una-vida-entera.html

http://inmagazine.es/flavia-company-haru/?utm_campaign=shareaholic&utm_medium=facebook&utm_source=socialnetwork

http://gayles.tv/news/flavia-company-publica-haru-su-nueva-novela/

http://www.eldiario.es/cultura/Flavia-Company-posible-Haru-aprendizaje_0_492751579.html



11 comentarios:

Isabel dijo...

Después de saborear todos estos aperitivos que nos ofreces tengo la sensación de que el plato principal, tan bien aderezado, me atrapará sin poderme levantar de la mesa.

Y me alegro. Enhorabuena.

Flavia Company dijo...

Isabel, ojalá sea así. Gracias a ti, con un abrazo enorme. :-)

NáN dijo...

Qué ganitas, Flav. Hoy mismo lo pido. Bss.

Flavia Company dijo...

Nán, qué ilusión me hace saber que vas a hacerte amigo de Haru. Ya me contarás qué os decís, porque estoy segura de que os vais a entender, :-) Un abrazo.

núria dijo...

Gràcies.
Per Sant Jordi ajudo una amiga llibretera, unes setmanes abans em demana que faci un tastet del que tindrem a la parada, per poder aconsellar i recomanar, ella em va proposar alguns llibres i jo en vaig triar també uns quants, entre ells el teu, m'agrada com escrius, en total en aquesta primera tongada em vaig endur una vintena de llibres, el tracte és llegir les primeres 50 pàgines....
Estic a la pàgina 360 de Haru....vull acabar-lo i no vull que s'acabi. Com és possible que dos sentiments tan oposats siguin reals al mateix temps i amb la mateixa intensitat?
Grácies un cop més.
PD. No sóc de subratllar els llibres, però quan el rellegeixi, ja amb el meu exemplar, em sembla que hauré de fer punxa al llapís moltes vegades. L'edició una preciosa meravella, al teu dibuix encara no hi he arribat.

Flavia Company dijo...

Núria,
Gràcies. A tu.
El teu comentari és el premi dels premis. Haver de llegir cinquanta pàgines i no poder vèncer lza temptació de seguir endavant. I que t'agradi tant com perquè no se t'acabi!
Gràcies, de tot cor.
I m'agrada molt això que dius de fer punxa al llapis moltes vegades, :-)
Podràs venir a la presentació, el dia 31 de març?

Flavia Company dijo...

Núria,
Per cert, he copiat el teu comentari al meu face, :-) Flavia Company Itinerarios Escritura. :-) Tu hi etsm a face?

Carmen Salto dijo...

Després de llegir Haru, haig de dir-te que passaràn uns dies abans no comenci un altre llibre. Igual que quan saboreixes un menjar exquisit i no vols afegir-hi cap altre per tal de prolongar el deleit, així és el bon gust i equilibri que desprèn aquesta obra. El lector es converteix en la diana que reb les paraules en el moment que estàn preparades per a sortir. Celebro que hagi arribat a les meves mans. Felicitats

Carmen Salto dijo...

Després de llegir Haru, haig de dir-te que passaràn uns dies abans no comenci un altre llibre. Igual que quan saboreixes un menjar exquisit i no vols afegir-hi cap altre per tal de prolongar el deleit, així és el bon gust i equilibri que desprèn aquesta obra. El lector es converteix en la diana que reb les paraules en el moment que estàn preparades per a sortir. Celebro que hagi arribat a les meves mans. Felicitats

Flavia Company dijo...

Carmen Salto:
És preciós això que dius, que el lector es converteix en la diana que rep les paraules. M'emociona la teva lectura i et dono les gràcies per deixar-ne el rastre en aquesta pàgina. Una abraçada.

adan dijo...

Escucho tu entrevista en R5 y me apetece hacer dos puntualizaciones: La vista externa de un libro no es la portada, sino la cubierta (preciosa, por cierto, como puedo observar en la foto del blog); la portada es la portada interior. Y otra de contenido (consulta más bien que puntualización): desde el punto de vista que creo entender de tu exposición ¿bastaría eliminar la "prisa" de nuestras vidas para que todo el resto se encauzase solo? Gracies.