martes, 6 de mayo de 2014

NUEVO LIBRO INFANTIL





Me alegra mucho compartir con todos vosotros la publicación de este nuevo libro mío para niños y niñas de a partir de 10 años. Y me alegra mucho porque es un libro que me gusta especialmente. Veintiún microrrelatos para contar que, hablando, podemos entendernos. Para contar que solo el diálogo nos salva de la sombra y de la oscuridad. Para contar que quienes aprenden a hablar (también consigo mismos) aprenden a pensar, a comprender y por lo tanto a tolerar.
Espero que os guste.
De momento, solo en catalán. Pero todo se andará... :-) Espero.

Una gàbia, un tresor i unes sabatilles vermelles 

FLAVIA COMPANY

Il·lustracions de Max

Aquest llibre conté vint-i-un contes que parlen. No hi ha cap personatge que no tingui res a dir, fins i tot el silenci. En una mateixa història, per curta que sigui, poden coincidir una mòmia i un telèfon, una bruixa i una aspiradora, un funàmbul i la seva ombra o una bicicleta i un cavall. Hi pot aparèixer un extraterrestre desorientat, un tresor tip de ser trobat, una heroïna de videojoc molt llesta i un mag que no tindrà altre remei que fer de conill. Ningú no s’escapa de fer-se sentir i de parar l’orella per saber què volen els altres. Vint-i-un contes per enraonar.
Aquest llibre també explora la idea de diàleg...
«Per arribar a pensar bé, primer cal aprendre a dialogar, perquè el pensament no és altra cosa que el diàleg que tenim en silenci amb nosaltres mateixos. Però per dialogar bé, cal pensar bé. És a dir, que aprenem a pensar dialogant i aprenem a dialogar pensant. I aquest aprenentatge no acaba mai.» Gregorio Luri
A partir de 10 anys


  • Col·lecció La meva arcàdia
  • Idioma Català
  • Any 2014
  • Pàgines 96
  • Format 13 x 19,5cm
  • ISBN 978-84-938262-9-1
  • Preu 9,70€

PODEU LLEGIR UN DELS CONTES A CATORZE: 


4 comentarios:

Paola Vaggio dijo...

qué buena idea, flavia!

Paola Vaggio dijo...

un besote

Isabel dijo...

Ya me gusta cuando explicas su contenido. Espero esa andadura.
Un abrazo.

Flavia Company dijo...

Paola:
Gracias. :-)

Isabel:
A ver, a ver... la verdad es que es un libro por el que siento especial cariño. Predilección, diría yo. :-)