Me encanta ver las calles llenas de gente, de libros, de rosas. Es algo singular y extraordinario. Un día en que el protagonismo se lo llevan, por goleada, los libros. Sean cuales fueren (no todos del agrado de todos, faltaría más).
La cuestión es que, como se sabe, los autores con novedad en las librerías solemos pasearnos por ellas para firmar los ejemplares que tengan a bien comprarnos los lectores... así que ahí vamos a estar.
Os dejo aquí el horario de mis librerías por si alguien se anima a hacerme una visita, que siempre se agradece (incluso aunque no sea para comprar el libro ;-), sino solo por saludar, charlar un rato... esas cosas; da gusto saber que al otro lado de lo que una escribe hay alguien).
Total, la cosa va a ser así:
De 13 a 14h en Librería Pròleg: c/ Sant Pere més Alt, 46 (la calle del Palau de la Música). En la misma librería. No hay puesto en la calle.
De 17 a 18h, en Catalonia, que se pone en Pº de Gracia, 2.
De 18 a 19h, en la Laie de Casp, que se pone en Pº de Gracia con Caspe.
De 19 a 20h, en Bertrand, delante de la librería, en Rambla Catalunya, 37.
De 20 a 21h, en Proa, que se pone en Rambla Catalunya 102.
¡Allí os espero!
Por cierto, Eva Gutiérrez ha preparado este pequeño video para Sant Jordi... Y estoy encantada de compartirlo. Podéis verlo clicando aquí.
25 comentarios:
Me temo que las coordenadas de mi isla no están lejos de alguna parte ni cerca de ninguna parte...
Por ello, desde la distancia de mi islote, desde mis playas, desde mi cabaña, desde mi rio de agua dulce, desde toda la lista de etc que han dado forma a mi paraíso, espero que ese día 23 de un mes de Abril disfrutes con algo que ni siquiera puedo llegar a imaginar.
Descubre a tus lectores, a los que son y a los que van a serlo, haz dedicatorias de las que llegan al alma, de las que se guardan para siempre como un tesoro con llave.
¿He dicho llaves? ....ya estamos...
:-)
Anne
Enhorabuena por tu novela. Allí estaremos.
Remei
Anne Bonny (Boon):
Esas llaves... Pienso en ellas, sin duda. Por ver si se me ocurre su origen o su destino. ¿Qué sería más importante?
El 23 de abril: sí, intentaré que mis dedicatorias sean, en cada, caso, especialmente dedicadas a quien las desee.
Un abrazo.
Remei:
Muchas gracias; allí nos vemos, pues.
Cuatro horas seguidas firmando !!! vaya crack. El otro día me pase por la galeria A34 , me gusto mucho. Merci
Francis:
Cuatro horas seguidas, sí. Firmando... eso nunca se sabe, :)
Me alegra que te haya gustado la A 34. Abrazo.
Hola Flavia, com que estic a València no podré anar. Esta vesprada he anat a La Casa del Libro i he vist " L'illa de l'última veritat" entre "Diari d'un mal any" de Coetzee i "Un riu que és diu temps i una casa que és diu terra" de Mia Couto. L'he tret de la prestatgeria i l'he fullejat. He pogut llegir les dedicatòries. M'ha emocionat la que li dediques a l'Eva Gutierrez, " doctora en mí". Preciosa declaració d'amor.
Martina:
Bé, doncs, celebració del Sant Jordi a València.
Bones companyies, sens dubte, tinc a la llibreria.
I sobre la dedicatòria a Eva, més que no pas d'amor és d'agraïment. Es va doctorar amb una tesi sobre la meva obra, per això li dic "doctora en mi". :)
Te mereces acostarte ese día con un buen dolor de muñeca (con la que firmes). Felicita a Eva de mi parte.
Nán:
Pues ya te contaré... :) Gracias. Abrazos, amigo.
Ostres, només podré voltar pel matí i em temo que no podré saludar-te, i em sap greu, perquè estic llegint l'Illa i m'està agradant molt. espero que en una altra ocasió ho podré fer.
Una abraçada
Spock:
Doncs ja ho sento, ja. En fi... propera vegada! M'alegro molt que la novel·la t'estigui agradant. Gràcies!
Seguramente pregunto una tontería pero es que nunca fui a que me firmaran ningún libro en Sant Jordi... ¿Si ya tengo un ejemplar puedo ponerme a la cola para que me lo firmes o sólo se dedican los libros que se compran ese día y en ese momento?
Marta
Ves con tu ejemplar, no has de comprar otro.
Marta:
Tal cual lo ha dicho Francis Black. Hay gente que ya tiene el libro y viene a que se lo dedique. Me encantará que vengas. Gracias.
Francis:
¿A ti te veo? Abrazo.
Hola Flavia.
M'he rist molt en l'explicació al meu comentari. "doctora" no he entés bé la paraula. Això, a més de riure una bona estona, m'ha fet comprendre qué fàcil és confondre les paraules i treure-li una altra interpretació a les coses. En qualsevol cas, un agraïment( moltes persones no estan acostumades a fer-ho) també és una manera de voler.
Feliç dia de Sant Jordi des de València.
Només volia enviar-te dos "gràcies" enormes. Un per la dedicatòria (és la primera vegada que em signen un llibre) i l'altre perquè encara no em sé avenir que no calgués dir-te el nom. Em vas deixar al·lucinada... i muda! :)
Y gracias a ti también por responder a mi pregunta, Francis Black.
Martina:
Oi tant! És important saber agrair les coses. És una manera de mostrar afecte, sens dubte. Quina risa la confusió!
Marta:
Dos gràcies a tu, també. Una per venir a veure'm i l'altra per tenir ganes del meu llibre.
Sí que va ser curiós, saber qui eres. També jo em vaig sorprendre. :)
Ahir vaig comprar el teu llibre a la Catalonia i em vas posar una dedicatòria, en mig dia ja tinc mes de la meitat llegit i el cert es que m’encanta. Fa temps vaig llegir “Melalcor” i em va agradar molt, però “L’Illa de l’última veritat” el supera, un llibre res localista que pot triomfar arreu del mon, es llegeix molt be i t’enganxa de seguida.
Per cert que estaves molt guapa, estàs millor al natural que a les fotos o per TV.
Felicitats.
La Nieve Roja es de Krzyzanowsk
http://www.lecturalia.com/libro/35809/la-nieve-roja
Encantado de Saludar-arte Ayer.
Civisliberum:
Moltes gràcies. De debò que les teves paraules em fan molt feliç. Celebro que la novel·la t'estigui agradant. I m'alegra la teva visita. Una abraçada.
Francis:
Gracias. Y lo mismo digo. :)
Flavia, sóc la Montserrat de nosaltresllegim... recordes que ahir li vas dedicar al meu pare i a la meva filla L'Illa de l'última veritat?
Acabo de llegir-me'l ara mateix i no he volgut esperar per connectar-me i dir-te que, tal com et deia ahir, he de llegir molts llibres perquè "toca", per això quan tinc un moment per llegir-me'n un estrictament per inicativa pròpia, acostumo a ser molt exigent. Bé, doncs, m'ha semblat una autèntica delícia! Preparant-me un te quan he acabat he aprofitat per repassar-ne l'argument mentalment, i reflexionar sobre aquesta trama tan ben ordida que has desenvolupat. Amb molt poquetes pàgines, a més, hi vas brodant reflexions que són autèntiques filigranes dignes d'anotar en un recull de cites.
Moltes gràcies per escriure una novel·la de les que val la pena llegir!!! Et garanteixo que anirem amb la meva filla a buscar algun títol teu (dependrà d'ella triar-lo o no, però amb l'entusiasme de la signatura i la foto, no crec ue ho dubti!).
Montserrat Brau:
Epa, uf, quin comentari el teu... m'has deixat sense paraules (i mira que és difícil, hahahaha!) Moltíssimes gràcies. Celebro molt que t'hagi agradat. Seguim, doncs. Fins aviat!
Montserrat:
Per cert, afegeixo el link del teu blog a la llista dels meus. ;)
;-)
Jo també l'afegeixo! així tots els lectors que quedin encuriosits amb els comentaris que hem anat dedicant a l'Illa ho tindran més fàcil per visitar-te!! Moltíssimes gràcies!!
Publicar un comentario