domingo, 19 de febrero de 2012

YOUNG ADULT


He ido a ver esta tarde la nueva película de la Theron. No sé por qué la llaman comedia. Es una tragedia tremenda. Buena, intensa, con personajes bien dibujados y una Theron que, como de costumbre, borda su papel.
Aparentemente ligera, fácil, la película se convierte poco a poco en una brillante reflexión acerca del precio que los individuos podemos llegar a estar dispuestos a pagar a cambio de sentir que "pertenecemos" a un grupo, a un lugar, a algo. 
Solo de imaginar que el final de la película es justo el contrario se entiende hasta qué punto dar marcha atrás es renunciar para siempre a uno mismo. 

7 comentarios:

Botavara dijo...

También la vi ayer. Misma reflexión. A veces unx piensa que se puede volver...

Flavia Company dijo...

Botavara:
Pero no se puede. Volver, digo. Y Heráclito lo dijo estupendamente hace montón de siglos.

Botavara dijo...

No, no se puede. Nunca se vuelve, siempre se va.

Flavia Company dijo...

Botavara:
Y quienes a pesar de todo vuelven... se entierran. O eso parece.

Sara Mortreux dijo...

Tornar al passat no pot superar el sentiment de recordar allò que ja hem viscut. A mesura que transcorren els anys, el passat es converteix en una mena d’ideal contraposat a la realitat d’aleshores. Intentar recuperar l’amor de joventut, com per exemple a Young Adult, no és res més que intentar encaixar les peces d’un trencaclosques que vares deixar pendent en un altre de nou. Els records són una realitat que s’ha vist manipulada per la nostra ment, la qual li ha donat la forma que hem desitjat des d’un prisma subjectiu.

Francis Black dijo...

No he visto la peli, pero por los comentarios pongo una version de los suaves que me gusta mucho.

http://www.youtube.com/watch?v=IKc8ub5rj-U

Flavia Company dijo...

Sara:
M'ha agradat molt això que has escrit, que intentar recuperar l’amor de joventut (o el que sigui) no és res més que intentar encaixar les peces d’un trencaclosques que vares deixar pendent en un altre de nou. Genial.

Francis:
Pues cuando la veas, si la ves, ya dirás. Gracias por el link. :-)