Justo hoy (llegan las cosas cuando tienen que llegar, a veces) alguien me ha regalado un CD para apaciguarme el alma. Ya el gesto, generoso y por sorpresa, me ha regalado una alegría acogedora. (Gracias, MC. Muchas gracias. La música que suena es realmente especial; me gusta mucho. Todo un acierto).
Y el alma ahí sigue, atenta pero falible.
2 comentarios:
Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt
per sempre igual i tensa
i que el destí no em pugui arrencar, decebut,
sinó una sola nota, invariable, immensa.
Una nota molt greu i molt constant. Vençut
no sigui mai el clau que tiba i que defensa
la viva pulcritud
de la vibració d'una corda ben tensa.
Sóc tan sovint com una corda fluixa i vençuda
que vibra malament!
Amb un ritme feixuc, engavanyat i lent,
àtona, corrompuda,
corda desafinada, la meva ànima ment.
Quants cops l'hauria volgut muda
per no sentir la música falsa del seu accent!
Senyor, ¿Tu no voldries
reblar les torques dels meus extrems afeblits
perquè mai no s'afluixin les meves melodies?
Jo vull ésser constant en els plors i en els crits,
i cantar sempre igual, ignorant les follies,
els dalers, els neguits,
el corb que sobrevola l'estepa dels meus dies…
Jo vull ésser com tu, o corda que diries
que sempre et polsen uns mateixos dits
Màrius Torres
Ayer lei tu post y mi cabeza se fue al disco de Soler.
Francis:
Fantástico poema. Gracias.
Publicar un comentario en la entrada